Només dos de cada deu llars amb un malalt d’Alzheimer té zones adaptades a la malaltia, i quatre de cada deu s’enfronten diàriament a barreres arquitectòniques al carrer, de manera que els experts recomanen incorporar colors i senyals direccionals en l’urbanisme de les ciutats.
Durant una jornada titulada 2Arquitectura i Innovació per a les persones amb demència “, organitzada per Sanitas Majors i la Universitat Pompeu Fabra, experts internacionals han fet propostes per adaptar aquests ambients a les necessitats de viure amb demència.
Segons les xifres aportades en la jornada, prop de 1,2 milions d’espanyols viuen amb Alzheimer, amb el que un de cada 4 llars conviu amb aquesta malaltia i la majoria de cuidadors han de fer-ho “en entorns poc amigables fora i dins de les seves llars “.
El professor Graham Stokes, director global de Cures d’Demència de la multinacional sanitària Bupa, ha posat en relleu el difícil panorama a què fan front diàriament les persones que viuen amb demència i els seus cuidadors.
“Vivim en societats cada vegada més envellides, amb 46,8 milions d’afectats per demències en el món. I es dóna en entorns cada vegada més urbanitzats, en grans ciutats. Cal adaptar aquests entorns a les necessitats d’aquestes persones”, segons Stokes.
En la jornada s’ha presentat el 2Estudio Sanitas Barreres físiques i Alzheimer “, segons el qual un terç dels cuidadors de malalts d’Alzheimer es troba alguna barrera física almenys un cop al dia i un 43% es la topa cada vegada que surt de casa.
Vuit de cada deu cuidadors afirmen que no detecten compromís social per convertir les ciutats en entorns amigables.
Els ponents han coincidit a assenyalar la llar com un dels primers punts d’actuació ja que vuit de cada deu persones que viuen amb aquesta malaltia són cuidats en domicilis privats, però només dos de cada deu disposen d’accessos i zones comunes adaptades.
L’arquitecte Mauro Cuesta ha explicat les mesures a prendre per fer de la llar un entorn amigable amb la demència com “eliminar o controlar els elements de risc físic o que puguin generar situacions d’estrès; adaptar les textures i colors de manera que es creï un contrast adequat i adaptar espais de transició “.
El cap de Direcció Assistencial de Sanitas Majors, David Curto, ha assegurat que “l’adaptació de l’entorn millora els símptomes de la malaltia”.
“Per exemple, els colors cridaners poden provocar en un malalt episodis d’estrès, de manera que és recomanable pintar la casa amb tons suaus i evitar mobles de colors cridaners. No obstant això, ens trobem amb una altra barrera: el cost d’aquestes reformes. Tres de cada deu cuidadors afirma que els espais comuns no estan adaptats per motius econòmics “, ha advertit.
font:EFE
