La malaltia es diagnostica a la clínica mitjançant l’ús de biomarcadors sanguinis, igual que passa amb altres malalties importants com la diabetis i les malalties cardiovasculars.
Un comitè de clínics i investigadors de tot el món creat per l’Associació Internacional d’Alzheimer i l’Institut Nacional Americà sobre l’Envelliment ha publicat les noves directrius per al diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer.
Segons aquests criteris, presentats aquest diumenge al Congrés Internacional d’Alzheimer celebrat a Amsterdam (Països Baixos), la malaltia es diagnostica a la clínica mitjançant l’ús de biomarcadors sanguinis, igual que passa amb altres malalties importants com la diabetis i les malalties cardiovasculars.
“Ara disposem d’una nova generació de biomarcadors per detectar la malaltia d’Alzheimer de forma cada vegada més eficaç. Ja hem adquirit molta experiència amb això al nostre centre d’Alzheimer, però a llarg termini la prova també pot aplicar-se amb èxit després de la derivació d’un metge de capçalera“, ha comentat una de les autores de les directrius, Charlotte Teunissen, catedràtica de neuroquímica de l’UMC d’Amsterdam.
Anteriorment, l’Alzheimer es definia identificant la patologia cerebral i el deteriorament cognitiu amb què es manifestava la malaltia. En la nova guia, la malaltia es diagnostica mitjançant biomarcadors.
“En els últims anys s’han desenvolupat i validat clínicament més biomarcadors amb un excel·lent rendiment diagnòstic. I estan per arribar més“, recull el document.
Igualment, els autors apunten que el nou enfocament de lluita contra l’Alzheimer “també és rellevant i està cobrant impuls perquè algunes teràpies dirigides, com el lecanemab, contra l’Alzheimer ja han estat aprovades als Estats Units“.
Un diagnòstic permet als pacients tenir més control sobre la següent fase de les seves vides. “El desig de saber si es pateix o no la malaltia d’Alzheimer fa que l’ús de biomarcadors sanguinis sigui tan rellevant, a més de ser la porta d’entrada al tractament“, apunten.
A més, ressalten que una anàlisi de sang és “un mètode relativament barat i pot utilitzar-se en molts llocs”. “Abans, només les clíniques especialitzades podien fer una anàlisi adequada, i per tant oferir un diagnòstic, a través d’una anàlisi de sang. A més, és molt menys estressant per al pacient que el mètode actual”, han indicat.
En l’ actualitat, l’ Alzheimer es diagnostica mitjançant l’ anàlisi del líquid cefalorraquidi, adquirit a través d’ una invasiva punció lumbar, o mitjançant un costós escàner PET. Es creu que tots dos mètodes aviat seran també menys necessaris en el diagnòstic de l’Alzheimer.
Noves directrius internacionals per diagnosticar l’Alzheimer | IM Metge (immedicohospitalario.es)
