Per què la successió del dia i de la nit controla el nostre ritme vigília-son? Per què l’ànim decau quan comença la tardor i s’escurcen els dies? La vida en aquest planeta sembla estar governada per un cicle solar de 24 hores i una gran part de les nostres variables fisiològiques i de comportament presenten ritmes d’aproximadament aquest temps, coneguts com circadians, i entre els més representatius hi ha el de dormir i despertar .
Tenim un rellotge intern , el sistema circadià , que manté els seus ritmes fins i tot en absència d’estímuls ambientals , el que passa és que sense la presència de senyals que provinguin de l’exterior aquests comencen a oscil·lar amb un període superior o inferior a 24 hores. Les persones aïllades segueixen tenint son i vigília, però experimenten certs canvis en les fases del patró. Els experiments duts a terme en aquest sentit han trobat que el rellotge intern comença a funcionar més lentament quan perd del tot les referències temporals externes.
En els éssers humans, la llum és un senyal extern que activa certs receptors en els nostres ulls, coneguts com cèl·lules ganglionars de la retina. Aquests receptors influencien directament una estructura dins del nostre cervell (l’anomenat nucli supraquiasmàtic (NSQ), que es troba en l’hipotàlem i està compost per una xarxa de milers de cèl·lules nervioses, i l’activitat dóna lloc als patrons cel · lulars, fisiològics i de comportament del nostre cos). Quan aquests receptors capten variacions en la llum ambiental, realitzen un ajust, posant el mecanisme en hora.
Amb l’envelliment es produeixen canvis morfològics i neuroquímics del rellotge intern que, units a factors externs, com pot ser una disminució a l’exposició de la llum solar, provoquen un desajust dels ritmes biològics de la gent gran, que es tradueix en problemes de son i alteracions anímiques, entre d’altres trastorns.
« Els ancians dormen de manera diferent als joves», explica Cristina Nicolau , investigadora del grup de Neurofisiologia de la UIB, « presenten un son fragmentat que està relacionat amb la desorganització dels ritmes circadiaris. Mostren un avanç de fase pel que es fiquen al llit i s’aixequen més aviat del que haurien, despertant varies vegades al llarg de la nit. L’alteració del cicle son- vigília , en principi, no és patològic, forma part de la fisiologia de l’envelliment » .
I si la quantitat de llum influeix en el son i l’estat d’ànim podria l’exposició a una font de llum artificial d’intensitat similar a la solar ajudar a combatre determinats trastorns? S’ha vist que la llum a primera hora del matí ajuda ajustar els ritmes circadians , li dóna pistes al rellotge intern perquè sàpiga millor quan és de dia i de nit. I un dels tractaments emprats per evitar els avenços o retards de fases és l’exposició a una llum brillant d’intensitat similar a la solar .
L’equip d’investigació de Neurofisiologia de la UIB ha realitzat diverses experiències de luminoteràpia en centres de dia i residències de la tercera edat aplicant a persones amb diferent grau de deteriorament cognitiu llum brillant entre 7.000 i 10.000 lux, obtenint resultats molt positius. « El son va millorar i també l’estat d’ànim », informa Nicolau. « Estaven més tranquils , menys agitats i si es despertaven a la nit els costava menys tornar a agafar el son ».
El primer treball d’aquestes característiques el van portar a terme amb usuaris que acudien al centre d’estades diürnes Verge Maria de Núria. «Aquest lloc , situat al centre de la ciutat, era poc lluminós », comenta Nicolau, « i la majoria de les persones tenien limitacions de mobilitat pel que vam decidir donar-los llum amb un llum de luminoteràpia. Era com portar el sol a casa » .
« Per realitzar aquest estudi els participants portaven 3 sensors que detectaven llum, activitat i temperatura », continua. «Són molt fàcils de portar, un va penjat al coll i els altres dos al braçalet i el canell. El primer mesura la intensitat de llum a la qual estan exposats, el segon l’activitat del portador i l’últim la seva temperatura. Proporciona molta informació perquè permet mesurar indirectament el somni i saber com s’ajusten els ritmes circadians. Mitjançant diferents tipus de test es va avaluar també la part emocional, per saber si estaven més o menys agitats i veure com processaven les emocions» .
Posteriorment, aquest equip va realitzar un altre estudi similar a la residència de la Bonanova i en data pròximes començarà a col·laborar amb la Fundació SARquavitae en un nou estudi sobre la influència de la llum en les persones grans, monitoritzant a usuaris de Can Carbonell. Es mesuraran, entre altres, els ritmes biològics, i canvis emocionals de la gent gran de la residència i dels que acudeixen regularment al centre de dia, per observar la influència de la llum en la qualitat del seu son, nivell d’agitació i estat de ànim.
La principal novetat del projecte de Can Carbonell és que no s’aplicarà llum artificial. « En aquest lloc no haurem de fer servir cap llum perquè disposa d’ una il·luminació excel·lent. Simplement anem a introduir els sensors a la gent gran i veure el seu ajust dels ritmes circadians comparat amb altres centres ».
En principi, el treball es durà a terme amb unes 30 persones amb diferents graus de trastorn -des del deteriorament cognitiu lleu a demències -. « Formarem subgrups per veure si la millora és similar en tots i, a més, farem test de memòria i d’aprenentatge per veure la seva evolució, perquè s’ha comprovat que la llum i l’ajust dels ritmes circadians, indirectament, també afavoreix la memòria i l’aprenentatge. La nostra intenció és poder realitzar aquesta recerca en altres residències i centres de dia perquè la mostra sigui gran ».
El grup de Neurofisiologia de la UIB porta 30 anys estudiant el son. Tota la seva investigació, directament o indirecta, està relacionada amb aquest tema i una de les seves àrees de treball és la del son en la gent gran i els ritmes circadians. « No se li presta la suficient atenció. Les persones grans solen tenir problemes de mobilitat que els centres o els seus domicilis estan situats en carrers amb intensitats de llum molt baixes s’haurien d’adaptar ».
Segons Nicolau seria molt beneficiós per a la gent gran disposar de làmpades portàtils perquè quan s’aixequin s’exposin a la llum. La més adequada és la llum blanca d’uns 10.000 lux – un dia de primavera lluminós tindria aquesta intensitat – .
Font: alzheimeruniversal.eu
