L’Acadèmia Sueca ha atorgat el premi Nobel de Medicina 2014 el nord-americà John O’Keefe i al matrimoni noruec format per May Britt Moser i Edvard I. Moser “pels seus descobriments de cèl • lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell”.
La cursa dels tres científics ha estat centrada en la investigació del cervell, que els ha permès descobrir el “GPS intern” que possibilita l’orientació en l’espai.
O’Keefe va descobrir en 1971 que un tipus de cèl • lules nervioses en l’hipocamp sempre s’activaven quan una rata es trobava en un lloc determinat d’una habitació i que altres ho feien quan l’animal estava en un altre punt.
A partir d’aquesta constatació i fascinat per la qüestió de com el cervell controla el comportament, va plantejar que aquestes “cèl • lules de lloc” constitueixen un mapa intern de l’entorn.
Durant tota la seva carrera, O’Keefe ha estudiat l’hipocamp i el seu paper en la memòria espacial i l’orientació, la pèrdua és significativa en trastorns com l’Alzheimer.
El seu descobriment que l’hipocamp conté neurones que codifiquen la localització determinada d’un animal el va fer mereixedor aquest any també, al costat de Marcus E. Raichle i Brenda Milner, del Premi Kavli de Neurociència.
El 1996, O’Keefe va esdevenir mentor del matrimoni Moser en l’estudi de com registrar l’activitat de les cèl • lules en l’hipocamp.
El 2005, més de tres dècades després de la troballa d’O’Keefe, May-Britt i Edvard I. Moser descobrir “un altre component clau” del sistema de posicionament del cervell, en identificar altres cèl • lules nervioses que generaven un sistema coordinat i permetien de forma necessita situar-se en l’espai.
O’Keefe i el matrimoni Moser van ser guardonats el 2013 amb el Premi Horwitz de la Universitat de Columbia (Estats. Units.) Pels seus treball, realitzat en animals, que “podria conduir a nous tractaments contra l’Alzheimer i altres trastorns neurològics que podrien afectar les capacitats espacials del cervell “, segons aquest centre acadèmic.
L’Institut Karolinska d’Estocolm va dividir avui el premi en dues parts: la primera per el nord-americà i la segona per als dos noruecs.
D’altra banda, els nord-americans Eric Betzig i William I. Moerner i l’alemany Stefan W. Hell han guanyat el Nobel 2014 de Química per desenvolupar la microscòpia fluorescent, ha anunciat avui la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.
El jurat va voler així reconèixer el treball dels tres guardonats en el desenvolupament de microscopis d ‘”alta resolució” que empren “molècules fluorescents”, una tècnica també anomenada “nanoscopia”.
Això permet estudiar “molècules individuals dins de cèl • lules vives”, alguna cosa fins llavors impossible amb les tècniques dels microscopis òptics tradicionals.
Aquest avanç ha contribuït a l’estudi de malalties com l’Alzheimer i el Parkinson, així com en l’anàlisi de processos cognitius en les neurones del cervell, va explicar el jurat.
El Premi Nobel és el major guardó al qual opten investigadors, escriptors o activistes. La ronda d’anuncis de guanyadors dels Premis Nobel 2014 seguirà amb el de Literatura, que es lliurarà el proper dijous, el de la Pau, divendres que ve, i el d’Economia, dilluns.
