“El HSV1 podria ser la causa del 50% o més dels casos de malaltia d’Alzheimer”.
Contundent la frase, cert? Passa que la va dir una científica que porta més de dues dècades estudiant la relació entre el virus herpes simple tipus I (HSV-1), el causant del conegut herpes labial, i la malaltia d’Alzheimer.
Es tracta de la professora Ruth Itzhaki de la Universitat de Manchester, al Regne Unit, que recentment ha publicat una revisió d’articles científics sobre aquest tema.
Les troballes de la professora Itzhaki apunten que les persones amb HSV (hi ha dos tipus l’HSV-1 i el HSV-2) tenen més risc de desenvolupar demència i no obstant això, quan són tractats amb antivirals, el seu risc disminueix dràsticament.
La revisió va ser publicada a la revista Frontiers in Aging Neuroscience i suggereix una vegada més la possibilitat que els tractaments antivirals puguin tenir alguna efectivitat com a teràpia contra l’Alzheimer.
Però, per què la Dra. Itzhaki considera que els virus herpes poden ser la causa de la malaltia d’Alzheimer?
Fem una mica d’història.
ALZHEIMER I HERPES SIMPLE TIPUS I, QUÈ ES OBSERVAT FINS ARA?
En primer lloc, hi ha un fet bàsic i és que l’HSV-1 està molt estès en tota la població.
Segons estadístiques de l’OMS, aproximadament 3.700 milions de persones menors de 50 anys a nivell mundial és portadora del HSV-1 i 417 milions de l’HSV-2.
Es considera que el factor o els factors que contribueixin a la malaltia d’Alzheimer haurien de tenir una alta incidència en la població, precisament per les xifres tan elevades d’afectats per la malaltia que existeixen.
Aquests virus generalment cursen de forma asimptomàtica i en algunes persones es reactiven causant, en el cas de HSV-1, l’herpes labial i en alguns casos herpes genital. L’HSV-2, que es transmet sexualment, causa herpes genital.
En un article de l’any 1997, la professora Itzhaki va trobar que entre les persones amb Alzheimer que en morir presentaven HSV-1 en el cervell era més comú la presència del gen apoE4. Aquest gen augmenta sensiblement el risc de patir Alzheimer.
En aquell moment els autors de la investigació van concloure que la combinació de ser portador del apoE4 i tenir HSV-1 en les cèl·lules cerebrals era un factor de risc important per desenvolupar Alzheimer.
Recentment la professora Itzhaki va comentar: “La nostra teoria és que en els portadors de APOE-ε4, la reactivació és més freqüent o més nociva en les cèl·lules cerebrals infectades amb HSV1, que com a resultat acumulen danys que culminen en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer “.
En un article publicat a The Conversation, Itzhaki explica que s’ha observat en cultius cel·lulars que la infecció amb HSV-1 contribueix al fet que s’acumulin les proteïnes tòxiques que estan presents en el cervell de les persones amb Alzheimer.
Un altre element important a considerar és que l’HSV-1 tendeix a romandre fora del sistema nerviós central (medul·la espinal i cervell), però en els adults grans, segons ha observat la investigadora, sí que és més comú trobar el virus a les cèl·lules cerebrals, degut, entre altres raons, al declivi del sistema immunològic.
Per a la investigadora el quadre és el següent: el virus penetra en el cervell dels adults majors i es reactiva repetidament a causa de esdeveniments estressants, immunodepressió o per inflamació causada per la infecció amb altres agents infecciosos.
Aquestes reactivacions porten com a conseqüència mal a les neurones i inflamació (un altre mecanisme que provoca dany a les cèl·lules del cervell), que en les persones amb un factor de risc genètic com el APOE-ε4 porta a desenvolupar la malaltia.
Això és el que se sabia fins ara, ¿què hi ha de nou?
LES INVESTIGACIONS MÉS RECENTS
En la revisió publicada a Frontiers in Aging Neuroscience Itzhaki fa referència a tres investigacions realitzades a la població de Taiwan en què els investigadors van tenir accés a una base de dades de salut amb informació del 99.9% de la població.
Entre aquestes dades es trobaven els relatius a les persones que van desenvolupar “demència senil” (que té per causa més freqüent l’Alzheimer, tot i que és un terme poc usat actualment) i també informació de les persones tractades per símptomes importants d’herpesvirus o virus de la varicel·la.
Va resultar que el risc de desenvolupar demència era major en les persones infectades amb el virus, però en aquelles que van rebre tractament antiviral aquest risc va disminuir notablement.
Podria un tractament d’aquesta naturalesa beneficiar els malalts d’Alzheimer? Una vacuna contra els virus evitaria el desenvolupament de la malaltia?
La professora Itzhaki aposta pel sí, encara que admet les limitacions d’aquest últim estudi, per exemple; el fet que les persones tractades amb antivirals presentaven símptomes greus, els quals són casos molt poc comuns.
A més, realment no es van analitzar els casos de demència provocats per Alzheimer, sinó de demència en general i aquesta síndrome pot tenir moltes altres causes a més de la malaltia d’Alzheimer.
I és que, encara que l’evidència en general resulti atractiva, no acaba per convèncer la comunitat científica.
En un article publicat a Newsweek es recull l’opinió de David Reynolds, director d’investigació de l’organització Alzheimer ‘s Research U.K. Segons Reynolds:
Aquesta revisió presenta principalment estudis correlatius que no proporcionen evidència clara de causa i efecte. L’evidència presentada en aquesta revisió no és suficient per suggerir que la malaltia d’Alzheimer és contagiosa i es transmet de persona a persona com un virus, i tampoc vol dir que l’herpes labial augmenta el risc de desenvolupar demència “.
John Hardy, professor del University College London i una de les veus més respectades en el camp de l’Alzheimer, es declara escèptic davant els arguments de la professora Itzhaki, encara que sí opina que el paper de les infeccions en la malaltia d’Alzheimer mereix ser estudiat.
Pel camí d’aprofundir en aquest tema hi ha un grup d’investigació suec que des de l’any 2016 va començar un assaig clínic per avaluar l’efecte d’un antiviral, el valacyclovir, en 36 pacients amb Alzheimer.
Fins al moment d’escriure aquest article no hem conegut noves novetats sobre l’assaig clínic, cosa que ajudaria a aclarir algunes incògnites.
Dunia Chapottin
font: https://infotiti.com/
