Raquel Sánchez, coordinadora del SEN, afirma que Espanya no està capacitada per administrar nous tractaments davant la malaltia.
Independentment que arribin nous tractaments contra la malaltia d’Alzheimer, Espanya no compta amb la capacitat ni els fonaments necessaris per abordar una patologia que ja afecta 700.000 persones a tot el territori. Aquesta visió és defensada per Raquel Sánchez del Valle, coordinadora del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que adverteix en Redacció Mèdica que “el Pla Integral d’Alzheimer i altres Demències 2019-2023 no té un pressupost establert ni tenia objectius d’obligat compliment. S’han ajuntat persones i representants de diferents institucions, però la posada en pràctica no s’ha dut a terme per a res. L’impacte generat, més enllà de crear un fòrum de discussió, no ha tingut la repercussió pràctica esperable davant una malaltia prevalent a nivell nacional”.
L’estratègia davant l’alzhèimer va ser aprovada el novembre del 2019 pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i presentada pel Govern d’Espanya. Segons el Ministeri de Sanitat, la irrupció de la pandèmia per coronavirus va obligar a posposar la seva posada en marxa, i l’especialista recorda que malgrat trobar-se en la seva recta final, “segueix sense comptar amb un finançament concret. És impossible canviar la situació sense un pla ben dotat econòmicament. Personalment, per a mi és més un llibre blanc que una estratègia que s’hagi d’impulsar”.
Els avenços que la comunitat científica està assolint davant l’alzhèimer, com la recent aprovació de Lecanemab per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès), contrasta amb l’immobilisme que Espanya arrossega des de fa anys i que Sánchez descriu: “El principal problema és la barrera que existeix en relació a l’accés de persones candidates a aquests tractaments . No es tracta del preu, sinó per l’entrada limitada al diagnòstic precoç. Aquests fàrmacs estan indicats per a fases inicials de la malaltia. Aquest aspecte és difícil de solucionar tret que hi hagi una reforma en el sistema sanitari”.
La neuròloga recorda que la fase precoç en què s’ha de detectar la malaltia és “quan una persona comença a perdre la memòria però continua sent independent per a la seva funcionalitat. Els neuròlegs necessiten eines per confirmar que els problemes de memòria són atribuïbles a la malaltia d’Alzheimer. En aquesta fase inicial no es pot tenir pacients nou mesos a la llista d’espera. Aquest diagnòstic es realitza en pocs centres d’Espanya i hauria d’estar disponible en tots ells”.
Inequitat i falta de preparació per abordar l’alzhèimer
Un nou obstacle que els pacients espanyols es trobaran un cop s’aprovin els nous tractaments contra l’alzhèimer serà que els hospitals de dia no estaran preparats per a la seva administració, tal com confirma la neuròloga de SEN: “Diversos estudis confirmen que es faran servir tractaments intravenosos, i s’estan preparant provacions subcutànies per eliminar aquesta barrera als hospitals. S’espera que surtin a la llum en un futur pròxim, ja que permetria que el mateix cuidador el pogués realitzar a casa seva. Si no hi ha aquest canvi, no Espanya no estarà preparada”.
Una altra de les problemàtiques que els pacients amb alzhèimer pateixen a Espanya és l’equitat existent en el sistema sanitari. “Hi ha pocs centres de referència, aquesta situació seria adequada per a malalties minoritàries, l’alzhèimer és tan prevalent que no hi pot haver un sol centre per comunitat autònoma. Al Clínic de Barcelona estan disponibles múltiples proves per abordar la patologia, però altres centres no tenen aquesta disponibilitat. Això provoca la demència mentre el pacient està en la pròpia llista d’espera per ser atès”.
La mortalitat per càncer augmenta a Espanya
Tal com afirma un informe emès pel Ministeri de Sanitat, Patrons de mortalitat a Espanya 2020, l’alzhèimer s’ha convertit en la cinquena causa de mort. “És innegable que la malaltia d’Alzheimer i les demències han crescut en mortalitat, i la prevalença augmenta a causa de la mortalitat. En aquest escenari també ha contribuït que els metges tenen més present aquest diagnòstic com a causa fonamental de mort”, relata l’especialista.
En aquesta mateixa línia es pronuncia Juan Fortea, neuròleg de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona: “S’ha començat a corregir aquesta tendència entre la gent gran que moren. S’ha infraestimat molt la importància relativa de l’alzhèimer com a causa de mortalitat, i en països com Estats Units aquest canvi ha anat acompanyat de finançament per combatre-la amb més eines”. En altres malalties s’ha canviat radicalment el tractament al pacient gràcies a la innovació, com per exemple el càncer o les malalties cardiovasculars. “S’ han d’ assignar els recursos necessaris a les malalties que més sofriment generen a la població. Al millor aquest any s’aprova Lecanemab a Europa, permetent modificar el curs de l’alzhèimer”, constata l’especialista.
Xavier Magraner
Plan de alzhéimer estatal: estas son sus carencias (redaccionmedica.com)
