Els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer poden aparèixer fins a quatre anys després en una persona bilingüe que en una que només parla una única llengua. Les persones que parlen més d’un idioma poden canviar de tasca mental més ràpidament i pateixen menys distraccions que les persones que només saben un. Són només alguns dels múltiples beneficis que diversos experts destaquen en un cervell bilingüe, unes afirmacions que es basen en diversos estudis publicats en les últimes dècades.
Més enllà de tenir més riquesa de vocabulari, més patrons fonètics i facilitat per aprendre noves llengües, saber dos idiomes implica un conjunt de beneficis en l’aspecte cerebral. Contràriament al que es pensava en la dècada de 1960, en la qual es considerava que el bilingüisme era un desavantatge perquè forçava el nen a gastar massa energia en la distinció de dues llengües i es veia la barreja de paraules i expressions com un tret negatiu , estudis recents demostren tot el contrari: saber més d’un idioma té efectes molt beneficiosos per a la ment.
Un dels beneficis més destacats té a veure amb el retard en l’aparició dels primers símptomes de demències senils com l’Alzheimer, que a una persona bilingüe apareixen de mitjana quatre anys més tard que en una monolingüe. És el que constata un estudi d’investigadors canadencs que van analitzar l’historial clínic de 91 malalts de demència monolingües i 93 bilingües. L’estudi va concloure que els bilingües havien començat el deteriorament cognitiu als 75,5 anys de mitjana i els monolingües, als 71,4 anys. En aquest sentit, els investigadors van concloure que parlar diverses llengües actua com a reserva cognitiva. És aquesta reserva, aquesta activitat mental, «la qual ajudarà a preservar durant més temps la cognició de les persones bilingües que patiran una malaltia de degeneració neuronal», segons explica Llorenç Andreu, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i director del màster universitari de Dificultats d’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.
Però al marge d’aquest fet, altres estudis també destaquen una sèrie d’avantatges cognitives. Un opuscle coordinat per Llorenç Andreu, Miquel Strubell i Elena Sintes que va reunir tots aquests estudis posa en relleu que els bilingües obtenen millors resultats a l’hora d’analitzar oracions, tenen més habilitat a l’hora de resoldre problemes que contenen trampes i tenen la capacitat de canviar de tasca mental amb més rapidesa. A més, controlar dues llengües permet tenir una alta capacitat d’ignorar certa informació irrellevant i ser més ràpid a l’hora de decidir entre diferents opcions de resposta.
Els inconvenients de ser bilingüe
Tot i això, ser bilingüe també implica alguns inconvenients, com apunta Maite Puigdevall, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora del programa del màster universitari d’Estudis Catalans. La filòloga, que forma part de la xarxa The New Speakers Network, explica que, en els primers moments del procés d’adquisició de les llengües, els bilingües poden trigar una mica més que els monolingües a produir llenguatge i assolir les seves competències bàsiques. «Han d’aprendre més vocabulari i fins i tot estructures molt diferents, depenent de la combinació de llengües, i han d’aprendre també amb quina llengua han de parlar amb qui i en quin moment és adequat fer-ho», destaca. Afegeix que els nens bilingües poden tenir un vocabulari menys extens si es compara amb el dels monolingües, però que, al final, el còmput total de paraules sempre és més elevat. També explica que poden aparèixer alguns problemes o frustracions si el nen, sobretot adolescent, no entén per què els pares insisteixen a parlar una llengua diferent a casa quan en el seu entorn es parla una altra llengua.
Andreu afegeix que els estudis de denominació, que consisteixen en mesurar el temps de resposta a l’hora de dir el nom d’imatges, posen en relleu que els nens bilingües són una mica més lents. Els dubtes gramaticals són un altre handicap.
No obstant això, segons els experts els beneficis del bilingüisme i el multilingüisme són superiors als desavantatges. Andreu recomana a les famílies en què els progenitors parlen idiomes diferents que cadascú es comuniqui amb la seva llengua materna amb el fill des del moment en què neix. «No hi ha límit en l’aprenentatge», constata. Així, per exemple, es pot donar el cas que un nen es familiaritzi des del bressol amb més de tres o quatre idiomes i que els pugui arribar a parlar i entendre a la perfecció, sempre que l’exposició a aquestes llengües sigui constant al llarg de la seva vida, especialment durant els primers anys. «No n’hi ha prou amb posar dibuixos animats en anglès o apuntar-lo a una acadèmia dos dies a la setmana. L’exposició a l’idioma ha de ser molt activa i això passa per llegir, preguntar o demanar amb l’idioma que es vol aprendre », assegura Andreu.
El període de 0 a 3 anys, vital per aprendre una llengua
Si en el si de la família només es parla una llengua, Andreu aconsella incorporar una segona llengua el més aviat possible. I situa aquest llindar abans de dos o tres anys de vida. «És en aquesta etapa quan pots percebre i articular tots els fonemes de qualsevol llengua», afirma.
¿I què passa en el cervell a partir de dos anys? Els estudis parlen de la hipòtesi del període crític, defensada pel lingüista i neuròleg Eric Lenneberg, segons la qual la capacitat d’aprendre bé una llengua baixa en arribar a la pubertat perquè el cervell perd plasticitat. En aquest sentit, els nens poden aprendre el llenguatge més fàcilment que un adult per la plasticitat dels seus cervells, que estan en ple desenvolupament, i aquesta plasticitat els permet fer servir els dos hemisferis cerebrals en l’adquisició del llenguatge. En canvi, en la majoria d’adults, el llenguatge està lateralitzat en un hemisferi, normalment en el de l’esquerra, que és el dominant i analític en els processos lògics. El dret, per la seva banda, és més actiu en els processos emocionals i socials. Ho explica Mia Nacamulli, escriptora, educadora i membre de l’organització sense ànim de lucre World Education Service, a la plataforma educativa TED Ed, una organització sense ànim de lucre que difon continguts per les xarxes de tota mena de temes.
El domini de tres llengües a l’escola: una quimera?
L’any 2002, els caps d’estat o de govern de la Unió Europea van demanar l’ensenyament d’almenys dues llengües estrangeres des d’una edat molt primerenca. Però la realitat quinze anys després és molt diferent. Segons recollia un estudi de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, almenys la meitat dels alumnes de primària aprenen un idioma estranger. No obstant això, el document posa en relleu que els avantatges de l’aprenentatge d’idiomes a una edat primerenca només se sumen si es formen específicament els professors perquè ensenyin a nens petits, si les classes són reduïdes, si es disposa de materials adequats i si el pla d’estudis dedica prou temps a les llengües.
Segons dades de l’Eurobaròmetre, el 54% dels ciutadans de la Unió Europea es declara capaç de mantenir una conversa en almenys una llengua que no sigui la seva llengua materna. Els percentatges varien molt entre els països: mentre que el 82% de maltesos i suecs diu que se sent competent en la primera llengua estrangera, a França només és competent el 14% i al Regne Unit, el 9%.
Fuente: www.levante-emv.com
