Seguim amb la segona entrega de l’anàlisi de les fases que pateix un malalt d’Alzheimer:
Fase 5: Alzheimer moderat.
En aquesta etapa els dèficits són suficients com per necessitar ajuda per sobreviure a la comunitat. El canvi funcional característic és el deteriorament incipient en la realització de les tasques bàsiques de la vida diària. Això es fa evident en les dificultats per escollir la roba adequada segons les condicions del temps i les circumstàncies diàries; alguns pacients comencen a vestir la mateixa roba dia rere dia, tret de que els recordem que necessiten canviar-la. La parella o un altre cuidador generalment han de començar a aconsellar sobre la roba més adequada. La durada mitjana d’aquesta etapa és de 1,5 anys.
Els pacients ja no poden valer-se per si mateixos; si viuen sols necessitaran algú que els assisteixi amb l’elaboració de menjars i assegurant-se de que es realitzen altres funcions, com pagar impostos i mantenir al dia les finances. Aquells que no tinguin algú supervisant poden ser víctimes d’estafes. Una reacció comuna en les persones que es troben en aquesta etapa i que no estan rebent un suport adequat, són alteracions del comportament com la ira i la desconfiança.
Cognitivament, les persones en aquesta fase sovint no poden recordar grans esdeveniments i aspectes de la seva vida actual com el nom del president, les condicions del temps o la seva adreça actual. És característic dels símptomes de l’Alzheimer que alguns d’aquests aspectes es recordin, però no altres, o fins i tot, recordar-los en un moment i l’altre no.
La memòria remota també va patint deteriorament; per exemple, no poden recordar el nom d’una escola a la qual van ser fa anys. L’orientació pot estar compromesa sent-li impossible recordar l’any en el que viuen. El deteriorament del càlcul és de tal magnitud que una persona amb alt nivell educatiu té dificultats per comptar cap enrere des de 20 a zero restant 2 (20, 18, 16)…
Fase 6: malaltia d’Alzheimer moderadament greu.
La durada total d’aquesta fase, és a dir de la 6a a l’6.e, és aproximadament de 2,5 anys. En aquesta fase la capacitat per realitzar activitats bàsiques de la vida diària es veu compromesa. Funcionalment es poden identificar 5 subetapes:
6.a- Els pacients, a més d’haver perdut la capacitat de triar la seva roba sense ajuda, comencen a necessitar assistència per a posar-se la roba correctament. Llevat que tinguin ajuda, els malalts es poden posar la roba a l’inrevés, tenir problemes per posar el braç a la màniga adequada, o vestir-se en l’ordre correcte.
6.b- Els malalts perden l’habilitat de banyar-se independentment. De forma característica, el dèficit més comú en el bany és la dificultat per ajustar la temperatura de l’aigua. Al principi, el cuidador pot ajustar la temperatura de l’aigua del bany i la persona banyar-se independent. En aquesta subetapa comencen també a tenir problemes per respallar-se les dents de forma autónoma.
6.c- Els malalts perden la capacitat de desenvolupar-se en el bany.
6.d- Apareix la incontinència urinària.
6.e- Es produeix la incontinència fecal. La incontinència es pot controlar a l’inici portant al bany freqüentment al malalt, després altres estratègies s’han d’executar. Per exemple, fer servir roba de llit adequada a les noves circumstàncies.
En aquesta sisena etapa els símptomes cognitius de l’Alzheimer són tan severs que la persona no sap quina és la seva adreça actual o reconèixer les condicions climàtiques. El malalt pot confondre la seva dona amb la seva mare, o simplement no identificar membres properes a aquesta família. En alguna ocasió, potser recordi coses bàsiques com el nom dels seus pares o la seva ocupació, el país en què va néixer o el seu nom. En aquesta fase ja no és capaç de llistar, d’un en un, els números que van del 10 al zero. Al final d’aquesta fase de l’Alzheimer el llenguatge es comença a deteriorar clarament.
Els canvis emocionals es fan més evidents, aquests tenen una base neuroquímica alhora que són una reacció psicològica del pacient a les seves circumstàncies. Per exemple, a causa del deteriorament, el malalt ja no pot canalitzar la seva energia en activitats productives i com a conseqüència els pacients comencen a sentir-se inquiets, a passejar, moure objectes i a realitzar altres activitats que no tenen una finalitat apropiat. A causa de la por i la frustració, el malalt pot tenir conductes violentes.
Al final d’aquesta etapa el pacient és doblement incontinent, necessita ajuda per vestir-se i banyar-se, comença a tartamudejar i l’expressió verbal és cada vegada més limitada.
També et pot interessar llegir: Síndrome del cuidador cremat. Causes, símptomes i estratègies d’afrontament.
Fase 7: malaltia d’Alzheimer severa.En aquesta setena etapa es poden identificar juny subetapes funcionals:
7.a- El llenguatge s’ha tornat tan limitat que el malalt només és capaç de pronunciar mitja dotzena de paraules intel·ligibles en el transcurs d’un contacte intensiu.
7.b- Només pronunciant una paraula, el llenguatge es veu cada vegada més limitat .
7.c- Després de la pèrdua del llenguatge, la capacitat de caminar es perd invariablement. Tot i que les habilitats ambulatòries es veuen compromeses fins i tot des del final de la sisena etapa i a l’inici de la setena, això pot evitar-se per algun temps si el malalt compta amb una excel·lent cura, posposant l’inici de la pèrdua de les habilitats ambulatòries per alguns anys. No obstant això, sota circumstàncies ordinàries, l’etapa 7a té una durada aproximada d’un any, la 7.b de 1,5 anys i si el malalt sobreviu, la 7.c pot durar un any.
7.d- Durant aproximadament un any, el malalt ja no només no pot caminar, sinó que és incapaç de seure de forma independent. En aquest punt de l’evolució dels símptomes de l’Alzheimer, el malalt pot caure de la cadira a menys que estigui recolzat al braç de la mateixa.
7.e- Si el malalt sobreviu, perd l’habilitat de somriure, en aquesta subetapa només s’observen ganyotes facials. Té una durada mitjana d’ 1,5 anys.
7.f- El malalt perd la capacitat de sostenir el cap, està completament immòbil i requereix suport per seure sense caure. És comú que la persona mori en aquesta etapa, encara que amb una cura òptima pot durar dos anys.
A la setena fase, els canvis físics i neurològics són més que evidents, un d’ells és la rigidesa física que es pot notar en examinar l’amplitud de moviments de les principals articulacions, com el colze. Això pot ser el precursor de deformacions físiques en forma de contractures que impedeixen el rang de moviment actiu i passiu de les articulacions. A l’inici de la 7 etapa aproximadament el 40% dels pacients manifesta aquestes deformitats, al final d’aquesta fase el 95% dels malalts les presenta.
Els canvis en els reflexos neurològics també són evidents, és particularment notable l’aparició dels anomenats reflexos infantils o primitius, que són presents en el nadó i que desapareixen a mesura que desenvolupen.
Aquests reflexos, com el de prensió, de succió o el plantar d’extensió, comencen a aparèixer novament al final de la sisena fase de l’Alzheimer i es fan evidents en la setena fase. A causa del major grandària i força del malalt d’Alzheimer en comparació amb un nadó, els reflexos primitius poden resultar més conflictius i influir en la cura que rep el malalt.
En aquesta setena fase de l’Alzheimer habitualment el malalt mor. La causa de mort més freqüent és la pneumònia, també és habitual que el malalt mori a causa de la infecció provocada per úlceres de pressió. De forma general es considera que els malalts en aquesta etapa són més vulnerables a morir de les causes de mort més freqüents entre els adults grans, com accidents cerebrovasculars o càncer. En alguns casos no s’identifica altra causa de mort que no sigui la malaltia d’Alzheimer.
També et pot interessar llegir: La malaltia d’Alzheimer explicada per a tots
Font: http://www.2ti.es/2016/05/sintomas-alzheimer-fases/2/
Traducció al català: AFA Baix Llobregat, Àrea de Comunicació.
