ca

Tractament de la malaltia d’Alzheimer: el més important que hem de conèixer.

 

La malaltia d’Alzheimer en l’actualitat no té cura, però sí que hi ha tractaments que ajuden a mantenir les capacitats físiques i mentals del malalt en millor estat.

Fins on se sap, els tractaments actuals de l’alzhèimer no influeixen en el curs de la malaltia, sinó que ajuden a controlar els seus símptomes per un temps determinat.

Una forma clara d’il·lustrar això és el que passa amb els refredats; pots prendre medicaments que et facin sentir millor, però res evitarà que un cop el virus t’ha infectat la malaltia segueixi el seu curs.

Al contrari dels refredats, l’alzhèimer és una malaltia de llarga evolució, crònica i progressiva per a la qual no hi ha cura en l’actualitat, encara que afortunadament hi ha desenes d’assajos clínics en el món buscant solucions. 

 

QUÈ ÉS L’ALZHEIMER? COMPRENDRE LA MALALTIA PER COMPRENDRE EL TRACTAMENT

L’alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa, el que significa que en el sistema nerviós central dels pacients, específicament en el cervell, es deterioren i moren les cèl·lules nervioses encarregades de processos com la memòria, l’atenció o el llenguatge, però que també interfereixen en l’estat d’ànim i en la conducta.

Tot i que la causa final d’això no se sap, sí es coneix que aquest deteriorament es deu en bona mesura al fet que en el cervell s’acumulen unes proteïnes que resulten tòxiques a les neurones.

Això passa de forma progressiva i a mesura que la malaltia avança, l’atròfia del cervell és més gran i per això observem que el pacient va perdent més capacitats i habilitats.

Per què és important saber això en relació al tractament?

Perquè cap dels tractaments per a l’alzhèimer actuals estan orientats a frenar aquesta acumulació de proteïnes tòxiques o impedirà el deteriorament i mort neuronal, per aquest motiu no siguin curatius.

Les teràpies per l’alzhèimer que hi ha al mercat busquen controlar els símptomes que provoca aquesta neurodegeneració, però no la frenen. 

 

TRACTAMENT DE L’ALZHEIMER: OPCIONS FARMACOLÒGIQUES

 Segons la Guia de Pràctica Clínica més actual, hi ha 4 fàrmacs aprovats per al tractament de la malaltia d’Alzheimer que es divideixen en dos grups:

  • Els inhibidors de l’enzim acetilcolinesterasa (IACE): donepezil, rivastigmina i galantamina
  • Antagonista no competitiu dels receptors de N-metil D-Aspartat (NMDA): memantina

Els IACE estan recomanats per al tractament de la malaltia d’Alzheimer lleu a moderada.

Els IACE inhibeixen l’acció d’un enzim que destrueix l’acetilcolina, un químic cerebral implicat en la memòria i altres processos cognitius i afectius.

S’ha observat que la malaltia d’Alzheimer afecta des de molt d’hora les neurones que produeixen acetilcolina, per aquest motiu una de les primeres estratègies terapèutiques ha estat crear fàrmacs que impedeixin la degradació de l’acetilcolina que encara es produeix en el cervell.

Els IACE són generalment ben tolerats, tenint per efectes secundaris més comuns alteracions gastrointestinals.

Els familiars poden esperar veure una millora lleu dins dels tres primers mesos d’iniciat el tractament, cosa que serà menys evident amb el pas dels mesos.

No obstant això, quan s’ha seguit a grups de pacients que estan sota tractament amb IACE i han comparat el seu funcionament cognitiu i habilitats per a la vida diària amb pacients que estan prenent un compost placebo, s’ha observat que els primers tenen un millor estat.

Aquesta diferència pot ser que no sigui percebuda per la família, però existeix i es manté així entre 6 i 18 mesos.

La memantina està recomanada com a tractament de la malaltia d’Alzheimer moderada a greu, ja sigui com a única teràpia o en combinació amb un dels IACE, especialment al costat del donepezil.

La memantina sembla generar beneficis controlant la quantitat disponible al cervell d’un neurotransmissor que, en nivells saludables, és fonamental per a la memòria i l’aprenentatge, però quan està en excés acaba sent tòxic per a les neurones.

Després de 6 mesos en tractament la memantina s’associa a lleus millores de l’estat cognitiu, del comportament i del funcionament diari.

Ara bé, arriba un moment en què tot familiar es pregunta, hem de seguir amb el tractament? El dubte arriba perquè ja no noten que generi beneficis al pacient.

El problema és que fins ara no s’ha definit el temps exacte en què els fàrmacs deixen de reportar beneficis significatius, encara que aquests siguin només percebuts mitjançant proves especialitzades.

Per això la suspensió dels medicaments específics per a l’alzhèimer és una decisió que han de prendre junts professionals i família.

A més de l’anterior i depenent dels símptomes que manifesti el malalt, el metge pot recomanar un altre tipus de fàrmacs, per exemple, si hi ha alteracions del son, algun hipnòtic o antidepressiu, si hi ha psicosi, fàrmacs antipsicòtics.

No obstant això, la família ha de conèixer que els fàrmacs antipsicòtics, que s’empren per al tractament de símptomes com al·lucinacions, deliris i agressivitat extrema, s’associen a més risc de mort, pel que en primer lloc el professional recomanarà implementar teràpies no farmacològiques.

Finalment, comentar sobre els complements nutricionals i vitamines que tant interessen a aquells que busquen tractaments naturals per a l’Alzheimer.

Lamentablement, de moment no hi ha res sembli revertir el curs de la malaltia un cop s’ha instaurat. Tot i que no hi ha res definitiu, en l’Alzheimer sembla tenir més influència allò que hem menjat durant tota la nostra vida que la dieta que desenvolupem un cop la malaltia ja és simptomàtica.

S’han fet alguns assaigs clínics, molt qüestionats, amb dietes i altres intervencions en l’estil de vida, molt estrictes, que semblen portar a certa millora. No obstant això, ni el nombre de participants ni el disseny de la investigació permeten afirmar que funcionen.

De manera general es recomana que el malalt porti una dieta equilibrada, rica en aliments amb efecte antioxidant i que tingui especial cura en mantenir nivells saludables de vitamina E i vitamines B. 

 

TRACTAMENT NO FARMACOLÒGIC DE L’ALZHEIMER

Una de les respostes claus a com tractar l’alzhèimer està en el tractament no farmacològic. Aquestes teràpies es realitzen sense la intervenció d’agents químics i és el més proper que hi ha a un tractament natural per l’alzhèimer.

Consisteixen generalment en activitats dirigides a mantenir el funcionament físic i cognitiu. Potser les més conegudes siguin l’estimulació cognitiva tradicional i la fisioteràpia, però en realitat hi ha desenes d’opcions.

Per exemple, hi ha la teràpia amb mascotes, la logopèdia, la wiiterapia, la roboterapia, la teràpia amb realitat virtual. Activitats totes que busquen mantenir actiu al malalt.

Les teràpies no farmacològiques s’han d’incorporar com a part de la rutina del malalt.

La família o el malalt interessats en el tractament no farmacològic de l’alzhèimer, poden apropar-se a una associació de familiars a buscar informació específica. En molts casos la pròpia associació ofereix el servei o podrà orientar sobre els professionals especialitzats en aquestes teràpies.

Igualment, recordar que l’estimulació del funcionament mental del pacient d’alzhèimer no es realitza només a través d’aquestes activitats, sinó que en les activitats del dia a dia són una excel·lent oportunitat. 

 

QUÈ FER EN FASES AVANÇADES D’ALZHEIMER?

Segurament en arribar a aquest punt de l’article es pot pensar que totes les opcions de tractament estan orientades a persones en fase lleu-moderada d’alzhèimer.

I si bé és veritat que hi ha més opcions per a aquestes etapes de l’alzhèimer, també és cert que per a fases més avançades hi ha alternatives.

Canvien els objectius prioritaris: si a l’inici el esforços van dirigits a alentir el deteriorament cognitiu, en fases avançades, on ja aquests processos estan molt danyats, l’objectiu terapèutic va més orientat a mantenir la marxa, la deglució i evitar les conseqüències de la immobilitat quan aquesta sobrevé.

En fase avançada cobra major rellevància el massatge (s’ha observat que el massatge de les mans ajuda a calmar el malalt), les mobilitzacions passives i la música, una aliada incondicional fins al final.

No podem acabar l’article sense esmentar l’afecte, la millor eina terapèutica amb què comptem els éssers humans.

Res podrà mai substituir el benestar que genera una abraçada o una carícia, la visita d’un fill o una filla, fins i tot els salts d’aquesta mascota que l’ha acompanyat durant tants anys. Donem afecte, que serà una de les millors medicines.

 

 

Dunia Chappotin

Font: www.infotiti.com  // Traducció al català: X. R.