ca

Un fàrmac per a la diabetis millora la memòria en ratolins amb Alzheimer.

 

La malaltia de l’Alzheimer segueix sent un dels grans camps de batalla dins el món de la medicina pel que qualsevol avenç, per petit que sigui, és sempre bastant sonor. La qüestió és que aquesta vegada el descobriment del que anem a parlar-te de “petit” té poc.

Investigadors de la Universitat de Lancaster (Regne Unit) han donat amb un fàrmac, actualment destinat per tractar la diabetis tipus 2, que és capaç de revertir de manera “significativa” la pèrdua de memòria associada a la malaltia de l’Alzheimer. De moment les proves s’han realitzat en ratolins, en els quals s’han obtingut tan esperançadors resultats per a una malaltia neurodegenerativa que actualment pateixen uns 30 milions de persones, sent la forma més comuna de demència.

Per a la investigació, publicada a Brain Research, es va manipular genèticament als ratolins perquè portessin algun dels gens responsables d’un tipus hereditari d’Alzheimer en humans. Un cop aquests animals van desenvolupar la malaltia (amb molts dels símptomes associats, inclòs la memòria compromesa i la dificultat per aprendre), van ser tractats amb un fàrmac amb activitat “triple agonista” destinat actualment per al tractament de la diabetis. Aquest fàrmac combina un pèptid similar al glucagó tipus 1 (GPL-1), el polipèptid inhibidor gàstric (GIP) i el glucagó, capaç d’actuar reduint les plaques beta-amiloides al cervell (que s’han relacionat amb l’Alzheimer) i la inflamació alhora que alenteix la taxa de degradació de les cèl·lules nervioses.

El resultat? Aquests rosegadors van experimentar una millora molt significativa en la seva capacitat de memorització i aprendizaje.El tractament amb aquest medicament va aconseguir significatives millores en la capacitat de memorització i aprenentatge dels ratolins amb Alzheimer i, a més, es va observar que van augmentar els nivells d’un factor de creixement cerebral que preserva la funcionalitat de les neurones, que van disminuir tant la quantitat de proteïna beta-amiloide en el cervell, com la inflamació crònica i l’estrès oxidatiu, i es enlenteció notablement la taxa de pèrdua neuronal.

 

La diabetis tipus 2 s’associa a la progressió de l’Alzheimer

La diabetis tipus 2 es considera un dels factors de risc implicats en l’aparició de l’Alzheimer, i també en la seva progressió, segons els resultats de nombrosos estudis científics, que han demostrat que quan l’organisme no és capaç de produir o utilitzar correctament la insulina es produeix un procés degeneratiu cerebral que és comú a l’Alzheimer ia la diabetis. I s’ha comprovat, a més, una major resistència a la insulina en el cervell dels pacients amb Alzheimer.

Els autors de la nova investigació van decidir provar un fàrmac que té activitat triple agonista i combina tres factors de creixement -el pèptid similar al glucagó tipus 1 (GPL-1), el polipèptid inhibidor gàstric (GIP) i el glucagón-, amb l’objectiu que protegís la neurodegeneració cerebral dels ratolins per diferents vies, ja que se sap que el cervell de les persones amb Alzheimer mostra una significativa deficiència en la senyalització de factors de creixement.

Els beneficis d’aquest tipus de fàrmacs amb activitat triple agonista només s’han demostrat en ratolins però, com afirma Christian Holscher, director de l’estudi, les seves troballes demostren el potencial d’aquest fàrmac per al tractament de l’Alzheimer, tot i que encara cal fer noves investigacions per determinar la dosi-resposta, i comparar-lo amb altres medicaments per confirmar que aquest nou tractament supera altres.

El tractament suposa “una clara promesa per a ser desenvolupat com un nou tractament per als trastorns neurodegeneratius crònics com la malaltia d’Alzheimer”, explica el professor Christian Holscher, encarregat d’aquest revelador estudi, publicat ja a la revista científica Brain Research.

De moment el tractament només s’ha demostrat en aquests primers assajos amb ratolins, per la qual cosa es necessita de més investigació (que segur que arribarà) per fer el salt a proves amb éssers humans. Tot i així la troballa no podria ser més prometedora.

 

 

 

Diverses Fonts:Engadget, webconsultashealthcare i diariouno