“L’Informe Mundial sobre l’Alzheimer 2015, L’Impacte Global de la Demència: Una anàlisi de la prevalença, incidència, costos i tendències” actualitza les dades globals de demència d’ADI (Alzheimer’s Disease international). En dur a terme una actualització completa d’anteriors revisions sistemàtiques, l’informe fa recomanacions clau per a proporcionar un marc global per a l’acció sobre la demència.
L’informe també inclou una revisió sistemàtica de l’evidència a favor i en contra de les tendències recents de la prevalença i incidència de la demència a través del temps, així com una anàlisi de l’impacte social més ampli de la demència.
L’informe va ser realitzat i escrit pel professor Martin Prince, el professor Anders Wimo, Dr. Maelenn Guerchet, senyoreta Gemma-Clara Ali, el doctor Yu-Tzu Wu i el Dr. Mateo Prina en nom de l’Observatori Mundial de l’Envelliment i Atenció a la Demència, que forma part del Servei de Salut i Població del Departament d’Investigació, del Kings College de Londres.
Gràfica
Basats en revisions sistemàtiques, l’Informe Mundial sobre l’Alzheimer de l’any 2015 actualitza les xifres estimades de prevalença, incidència i costos de la demència a nivell mundial. Actualment, tenim en el món prop de 900 milions de persones de 60 anys i més, Es projecta que entre el 2015 i el 2050 el nombre d’adults grans augmentarà a un ritme diferent segons el país de procedència; l’increment per als països d’alts i mitjans recursos serà menor (56%) en comparació al gran augment que tindran els països de mitjans i baixos recursos (185%) i al dels països de renda baixa (239%). L’augment de l’esperança de vida està contribuint a que aquest increment de gent gran es produeixi amb més rapidesa, el que comporta l’augment de la prevalença de malalties cròniques com la demència.
Prevalença global de demència
Estimem, que 46.800.000 de persones viuen amb demència al món en l’any 2015. Es preveu que aquest nombre es dupliqui cada 20 anys, arribant als 74.700.000 el 2030 i els 131.500.000 al 2050. Aquestes xifres calculades recentment signifiquen un augment d’un 12% -13% més de les informades en l’Informe Mundial sobre l’Alzheimer de l’any 2009. Les estimacions de prevalença de demència en persones de 60 anys i majors, van del 4.6% a Europa Central a l’8.7% a l’Àfrica del Nord i el Mig Est; per això, l’estimació per a qualsevol altra regió cau entre el 5.6% i el 7.6%. Quan comparem les estimacions realitzades en el 2009, la prevalença actual és més gran a l’Est d’Àsia i Àfrica. El 58% de les persones amb demència viu en països classificats pel Banc Mundial com aquells de baixos i mitjans ingressos. S’estima que en aquests països la proporció augmentarà al 63% el 2030 i al 68% el 2050.
La Incidència global de demència Per al 2015, estimem més de 9.9 milions de casos nous de demència cada any al món; la qual cosa implica un cas nou cada 3.2 segons. Aquestes estimacions són gairebé un 30% més elevades que el nombre de casos nous que es va calcular per al 2010, informació que està en l’informe de l’any 2012 de l’Organització Mundial de la Salut, ‘Demència: una prioritat en la salut pública’ La distribució, per regions, dels casos nous de demència és: 4,9 milions (49% del total) a Àsia; 2,5 milions (25%) a Europa; 1,7 milions (18%) a les Amèriques; i, 0,8 milions (8%) a l’Àfrica. Si comparem aquesta distribució amb la considerada en l’any 2012 observem que, les xifres actuals representen un increment de la proporció de casos nous a Àsia, Les Amèriques i Àfrica; en canvi a Europa les xifres estan disminuint. La incidència de demència augmenta exponencialment amb l’augment de l’edat, duplicant quan l’edat s’incrementa en 6,3 anys. L’increment va del 3,9 per 1.000 anys persona a l’edat de 60-64 anys al 10,4 per 1.000 anys persona a l’edat de 90 anys i més.
Cost de la demència al món
El nostre informe del 2015 estima els costos soci econòmics de la demència a nivell mundial, per a això hem fet servir la mateixa aproximació de l’Informe Mundial sobre l’Alzheimer del 2010. Per cada país hem estimat el cost per persona, aquest cost després ha estat multiplicat pel nombre de persones que calculem viuen amb demència en aquest país. Els costos per persona són dividits en 3 sub-categories: costos mèdics directes; costos socials directes (pagament als professionals cuidadors, cures a casa, residències per a adults majors); i costos de cures informals (no pagats). A nivell mundial, els costos que representa la demència han augmentat d’US $ 604 bilions el 2010 a US $ 818 bilions el 2015, el que significa un increment del 35,4%. Actualment calculem que US $ 818 bilions representen el 1,09% del producte interior brut (PIB) a nivell mundial, visualitzant un increment del que s’estimava el 2010 que va ser del 1,01%. Si excloem els costos per cures informals, la suma total dels costos directes representa el 0,65% del PIB mundial. Els costos s’han incrementat en totes les regions del món, sent major a l’Àfrica i l’Est d’Àsia (això a causa en gran mesura a l’alta prevalença de demència estimada per aquestes regions). La distribució de costos entre les tres sub-categories (metge directe; cura social; cura informal), pràcticament no ha canviat. Els costos directes per cures mèdiques constitueixen prop del 20% dels costos de la demència; en canvi els costos socials i per cura informals constitueixen aproximadament el 40%. La contribució als costos per la categoria de ‘cures informals’ és més gran en les regions Africanes i menor a Amèrica del Nord, Europa oriental i algunes regions de Sud-amèrica; el contrari succeeix amb els costos socials.
Tendències en la prevalença i la incidència
Gairebé totes les projeccions que es donen respecte a la ‘epidèmia de demència’ a la qual ens enfrontem assumeixen que la prevalença de demència respecte a l’edat i gènere específicament no canviarà amb el temps, i que l’envelliment per si mateix impulsarà els increments projectats . No hem d’esperar que les tendències projectades siguin les mateixes per a totes les regions del món, ni tan sols per als diferents grups poblacionals d’un mateix país; això ha estat demostrat amb els canvis en les xifres de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i càncer. La considerable variació en les tendències per a aquestes malalties cròniques reflecteixen els diferents graus de desenvolupament en la millora de la salut pública, en l’accés a serveis de cures de la salut i en l’enfortiment de sistemes i serveis per a una millor detecció, tractament i control d’aquestes condicions. Les troballes identificats en diversos estudis (la majoria realitzats en països d’alts ingressos), són inconsistents per confirmar i generalitzar conclusions respecte a tendències subjacents. Estudis fets en poblacions definides, amb metodologies fixes, per tal d’estimar canvis en la prevalença de demència, incidència i mortalitat amb el temps, són valuosos i és important que s’encarreguin fer més d’aquest tipus.
Recomanacions
L’informe inclou les recomanacions de l’ADI que són: la reducció del risc de demència, ha de ser una prioritat explícita en el treball dirigit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb accions vinculants clares, que incloguin a metes i indicadors; que la inversió en investigació per a la demència s’ampliï, i que sigui proporcional al cost social de la malaltia; i que aquesta inversió sigui equilibrada entre la prevenció, el tractament, l’atenció i la cura. La investigació epidemiològica és particularment escassa a Àsia Central, Europa de l’Est, el sud de Llatí Amèrica Llatina i est i sud de l’Àfrica subsahariana. ADI aplaudeix les mesures adoptades pel G-7 en el llançament d’una ‘Acció Global contra el Demència’, i demana que aquesta iniciativa continuï amb una agenda i una representació més àmplia dels països i regions més afectades per l’epidèmia de la demència . ADI advoca per una transferència de lideratge polític per a les nacions del G-20. ADI dóna suport al ‘anomenat a l’acció’ acordat en la Conferència Ministerial de l’OMS sobre l’Acció Global contra el Demència (març de 2015), el que s’ha de traduir en plans operacionals amb objectius i resultats clars a nivell nacional i internacional.